La Pasqua la viurem junts de manera diferent, en comunió 

des de casa. Prepararem material per unir-nos aquests

dies de Setmana Santa.

____________________________

DEL PAPA FRANCESC, Urbi et orbe 

"El Senyor es desperta per despertar i avivar la nostra fe pasqual.

Tenim un ancora: en la seva Creu hem estat salvats.

Tenim un timó: en la seva Creu hem estat rescatats.

Tenim una esperança: en la seva Creu hem estat sanats i abraçats perquè ningú ni res ens separi del seu amor redemptor. Enmig de l'aïllament on estem
sofrint la falta dels afectes i de les trobades, experimentant la manca de tantes
coses, escoltem una vegada més l'anunci que ens salva: ha ressuscitat i viu al
nostre costat.

El Senyor ens interpel·la des de la seva Creu a retrobar la vida que ens espera, a mirar a aquells que ens reclamen, a potenciar, reconèixer i incentivar la gràcia que ens habita. No apaguem la flama fumejant (cf. Is 42,3), que mai malalta, i deixem que reavivi l'esperança.

Abraçar la seva Creu és animar-se a abraçar totes les contrarietats del temps present, abandonant per un instant el nostre afany d'omnipotència i possessió per a donar-li espai a la creativitat que només l'Esperit és capaç de suscitar. És animar-se a motivar espais on tots puguin sentir-se convocats i permetre noves formes d'hospitalitat, de fraternitat i de solidaritat.

En la seva Creu hem estat salvats per a allotjar l'esperança i deixar que sigui ella qui enforteixi i sostingui totes les mesures i camins possibles que ens ajudin a cuidar-nos i a cuidar. Abraçar al Senyor per a abraçar l'esperança.  (Papa Francesc, Urbi et orbe)

_________________________________

QUI HO HA DIT QUE NO HI HA SETMANA SANTA?

Que no heu vist la immensa processó de gent, sense vestes ni manaies, que dóna positiu del coronavirus?

Que no veieu el Via Crucis del personal sanitari pujant el Calvari de la pandèmia, desbordats de forces i amb l’angoixa de no donar l’abast?

Qui digui que el Natzarè no sortirà aquesta Setmana Santa és que encara no l’ha reconegut en els sanitaris de bata blanca i de cor fi que es carreguen la creu del dolor dels afectats.

Que no veieu tants científics i metges que suen sang i aigua, com a Getsemaní, per trobar un tractament en forma de vacuna?

Que no diguin que Jesús no passa aquest any pels carrers quan hi ha tanta gent que ha de treballar per fer arribar els aliments i els fàrmacs a tothom.

Que no heu vist la corrua de Cirineus que s’ofereixen per ajudar d’alguna manera a portar les creus pesades?

No veieu quantes Veròniques que s’exposen a infectar-se per eixugar el rostre dels afectats?

Qui diu que Jesús no cau a terra cada vegada que sentim les xifres fredes de noves víctimes?

No estan vivint la Passió tantes residències geriàtriques, plenes de gent gran i cuidadors amb factors de màxim risc?

Que no és com una corona d’espines pels nens i nenes que han de viure aquesta crisi tancats, sense entendre-hi gran cosa i sense poder córrer pels parcs i carrers?

No se senten injustament condemnades les escoles i universitats i botigues que han hagut de tancar?

Que no són assotats tots els països del món pel flagell d’aquest virus?

No fan com Ponç Pilat, que se’n renta les mans, els dirigents que només busquen treure algun rèdit polític de la situació? 

No pateixen, impotents com els deixebles sense el Mestre, tantes famílies confinades a casa, moltes amb problemes, sense saber com i quan s’acabarà tot?

No és el rostre de Maria Dolorosa el que es reflecteix en tantes mares i familiars que sofreixen la mort d’éssers estimats i encara a distància?

No és com arrencar les vestidures l’angoixa de tantes famílies i petites empreses que veuran despullada la seva economia?

No s’assembla a l’agonia de Jesús la manca de respiradors que hi ha a les UCI del país?

Que no diguin que no hi haurà Setmana Santa, que no ho diguin, perquè segurament mai el drama de la Passió no havia estat tan real i autèntic.

Celebració del temps Pasqual

 fins la Pentecosta.

_____________________